4 gener, 2009
És una de les plantes més venudes i regalades durant aquestes festes nadalenques. Assenyalen que en si mateixa és portadora de la bona sort, doncs, de no ser així; només ens alegraria els espais i la vista amb ses vermelles flors, molt grans per cert, i cadascuna amb un particular epicentre de color groc
Els seus orígens es remunten al poble centreamericà dels asteques que la utilitzaven com a planta remeiera casolana contra la febre. De fet no guaria però la creença deia que si podia tintar el cotó o la llana, què no faria amb el dolor!
Com la dita ens marca “la ponsètia floreix pel Nadal i el crisantem per difunts”… però degut al canvi climàtic això no és del tot cert; haurem tots plegats de revisar les nostres dites i restaurar les seves tradicions doncs, pel que sembla, ho tenim magre
Tres qüestions a tenir present per conservar-la:
Necessita força escalfor, no la traieu al carrer indiscriminadament. Que el veïnat vegi que la teniu però no goseu fer-ne ostentació si la voleu viva
No li cal per viure molta aigua, no la regueu amb excés; podríeu fer-la malbé
Cal trasplantar-la, com diuen les avies, després de Reis a una jardinera o parterre força gran dotant-la d’espai, terra nova y compost
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
4 gener, 2009
Les primeres estrenes al nostre territori que reconeixem eren en forma de pa i nous… aquests eren entregats, com a mostra de bona voluntat, als infants més desafavorits de la comunitat i a d’altes persones que ho havien de menester com a don públic de caire més social durant la jornada de Sant Esteve
Els forners de les nostres contrades, que exerciren durant força temps de Pare Nadal tot cobrint necessitats bàsiques, eren els encarregats d’obsequiar a tots plegats amb el productes derivats de la seva matèria primera, el blat fet farina: pa, coques, llevat o pasta… Els nens, a canvi, havien de recitar unes dècimes o poema festiu altament nadalenc per poder-se’l emportar -no cal dir que fou un pretext per fer comunitat tot tenint cura uns dels altres
Se sap que una de les primeres felicitacions impreses del món fou editada a Barcelona, l’any 1831, per la inventiva de la vídua de Brusi i Fills, destinada als seus repartidors del “Diario de Barcelona”. No fa pas massa anys, el carters, escombriaires i altres membres de serveis públics donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. En una cara hi figurava un dibuix de la feina que desenvolupaven i en l’altre hi havia una poesia característica de llur tasca amb la felicitació pròpia corresponent
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
4 gener, 2009
El massapà per altra banda ja se’l coneix ben entrat el segle tercer abans de Crist. Els grecs, segons cròniques d’Asquestrando, parlen d’unes pastes fines elaborades amb ametlles i mel; Roma també les desenvolupa però no serà fins al segle XVI que dues ciutats rivalitzarien seriosament per la seva paternitat: Venècia i Toledo
Segons la llegenda italiana el massapà va néixer de la necessitat de fabricar un tipus de pa diferent que pugnés contra la fam del moment, així doncs el trobem fet d’ametlles triturades i sucre -productes amb superàvit a la regió en aquell moment
Una altra història reflecteix que l’anomenat pa de Sant Marc va ser una invenció del gremi de pastissers italians per fer-lo servir con a moneda de bescanvi amb comerciants estrangers vinguts del centre d’Europa: massapà per gra de blat -doncs les continues plagues els deixaren sense aquesta matèria primera. Enfrontada a l’anterior versió trobem les cròniques de la ciutat de Toledo que ens expliquen com les monges del convent de Sant Clement (en el 1212) van començar a fabricar-ne per poder alimentar les tropes que lluitaven contra els àrabs amb Alfons VIII de Castella al davant, altres interpretacions ens col·loquen sota la visió de ser un aliment vingut de mar enllà amb els pobles més refinats com ara l’àrab o el jueu
Un dels dolços centrals d’aquestes dates és el torró que durant un temps fou defensat per la regió italiana de Cremona com a sèu del seu natalici, cosa poc probable doncs estudis posteriors el situen a la península ibèrica sent els àrabs els seus portadors tot instal·lant un focus neuràlgic de producció a la localitat llevantina de Xixona en el 1603
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
2 gener, 2009
Es troba regulada la paga de l’aguinaldo a la llei 12.840 de 22 de desembre de 1960 on tot patró es compromet a realitzar l’abonament, als seus empleats, d’un sou complementari dins dels deu dies anteriors al 24 de desembre (per sou complementari s’entén la dotzena part del total dels salaris pagats als seus empleats dins dels dotze mesos anteriors a l’u de desembre de cada any). Aquesta disposició des del punt de vista de l’empresa s’ha anat acomodant repetidament per Decret Llei tot observant les revolucions del proletariat europeu des del segle XX… l’origen d’aquesta activitat es remunta al regnat de Ròmul -primer dignatari romà i fundador; fill de Mart, alletat per una lloba i recollit per uns pastors que matà al seu germà bessó Rem i es transfigurà, segons la llegenda, en el déu Quirí (723 aC)-; qui rebé dels seus col·laboradors només començar a regnar unes branques tallades d’un arbre fruiter del bosc de la deessa sabina Strenia que rebia culte, en el solstici d’hivern, per ser donant de salut i de bona sort
Aquest fet es repetí cada primer d’any reben el nom d’strena (etimològicament “en aquest any”) com a senyal de bon auguri que, amb el temps, evolucionar cap a regals i dons molt més sofisticats: de natura tributària o bé donativa -en el primer cas de la vila cap a la cort i en el segon de la cort cap al vassallatge: per Nadal, qui res no estrena (porta implícit l’acte del regal; qui res no regala), res no val
Com hem vist el dret romà es manté a l’actualitat laboral del nostre món desenvolupat peró, l’acció popular i tradicional del conegut aguinaldo, també ens arriba a l’àmbit més familiar on padrins i avis ofereixen un regal menor al seu fillol poc després d’haver realitzat una acció cultural, més o menys enginyosa, al dinar de Nadal: recitar algun vers d’un poema conegut, representar una part d’una funció teatral o delectar-nos amb una nadala
En un àmbit similar d’acció i a mig camí entre l’activitat romana inicial i la familiar hem de situar el conegut regal d’empresa, on els propietaris obsequien als seus empleats amb un present en forma de panera, lot, participació o postal; costum que any rere any perd més adeptes doncs es pren com un dret adquirit del treballador i no com un detall de prosperitat i concòrdia de l’empresari. Fet documentat en el segle XIV quan funcionaris que desenvolupaven la seva tasca al Consell de Cent rebien unes estrenes formades pels esmentats dons
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
2 gener, 2009
De tradició andalusa neixen a l’etapa de les primeres matances tradicionals a localitats com Antequera o Estepa doncs la seva elaboració rica en mantega de porc necessitava d’aquest ingredient principalment… la conservació avançada de l’aliment el feia ser un dels eixos primordials de les festes de la tardor junt amb els famosos “polvorones” i “mantecados”
Tradicionalment es pensa que les fruites dolces tenen un origen aragonès però també les podem trobar a d’altres regions de la península com ara Castella, Múrcia o Andalusia. L’ús que se’n fa d’elles és força actual i la seva cobertura amb sucre de llustre obeeix a que s’utilitzava per dissimular el mal estat de la mateixa i treu-ne algun profit
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
1 gener, 2009
Nosaltres, fruit de la quotidianitat i dintre de la nostra cultura romànica no trobem dificultat en veure que hi ha força coses que tenen dos començaments, o millor dit; dos caps… doncs popularment “el cap” por ser anomenat extrem, punta o final d’alguna cosa designada de forma genèrica: de cap a cap, o d’un extrem a l’altre; això és, en la seva totalitat. Vist aquest matís ambigu i capriciós de la gramàtica catalana trobem que la festa del primer dia de l’any també s’anomena Cap d’Any o Ninou
Aquesta data, la del dia 1 de gener, tradicionalment era la que iniciava l’anada i vinguda dels emissaris de ses majestats els Reis d’Orient… el Patge Gregori i demés ambaixadors van de cap rebent i portant noves, cartes d’infants i grans que han de ser recollides, carretejades i rellegides pels tres insignes; portadores d’il·lusions i desitjos en forma de regal o do sense igual -hi ha però força indrets de la nostra geografia on l’ambaixador dels monarques ja recull cartes doncs, durant la jornada de Sant Esteve, realitzà la seva aparició en una particular posada en escena: helicòpter, camell, cavall, vaixell o talment portat en carrossa
“Per Ninou, un pas de bou” segons els calendaris que contemplem aquesta data és variada doncs els inicis de l’any no coincideixen -del solstici d’hivern o de l’equinocci de primavera. El que és permanent i immutable en tots ells son els desitjos venturosos que duem tot tancant la porta de l’any que es clou i les bones intencions dipositades en esperances que ens encoratgen per, novament i sense remissió, envestir allò “d’any nou, vida nova”, o l’altrament sentit “aquest any començo…” i de fet sí que amb el tant esmerat trànsit iniciem sorts, intencions, amors i saluts que queden com a ferm propòsit; designi que ningú sap si complirem abans del pròxim Cap d’Any tot esperant, per a tots, que els mateixos no se’n vagin amb “bon vent i barca nova”… doncs si l’entrada del mateix no ens ha de proveir que, pel cap curt, no ens tregui res!
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
31 desembre, 2008
Des del Imperi Romà trobem que el mes de gener està dedicat a Janus -divinitat amb dues cares oposades per l’edat, una vella i una altra de jove- i és per això que preparaven la seva entrada amb un festeig digne d’emperadors on s’hi convidava a tothom a gaudir-ne… era freqüent el intercanvi de productes dolços amb fruits impregnats amb mel com dàtils o figues per fer passar l’amargor de l’any que acomiadaven i entrar amb dolçor al que havien d’estrenar. La tradició romana s’acomoda i amb el pas del temps es recupera al vell continent on, amb la mateixa finalitat venturosa, van començar a servir-se llegums com a últim àpat per propiciar la prosperitat econòmica de l’any que s’iniciava. Ven entrada l’Edat Mitjana, l’Església, va provar d’oposar-se a les antigues costums però no va aconseguir extirpar-les de l’atmosfera popular… així doncs quedà com a últim reducte pagà de les festes nadalenques aquesta renovació d’intencions que duem a terme l’últim dia de l’any
D’igual manera un gest que trobem aquesta mateixa nit és el de prendre dotze grans de raïm coincidint amb el sonar de les dotze campanades que anuncien la fi de l’any. És una tradició d’inicis del segle XX i ens duria a pensar que els motius són plenament econòmics doncs es devien a unes excedències de raïm que calien ser consumides
La verema d’aleshores, sent abundant i copiosa, havia de ser esgotada en un període de temps ben curt, cosa impulsada pels mateixos vinyataires tot creant una benaurada sortida d’any i una entrada cap a un altre ple de bones intencions i ventures
Un altre personatge a voltes sinistre que trobem al finalitzar l’any, concretament l’últim dia del mateix, és l’Home dels Nassos que duu tants nassos com dies l’any… joc de paraules que la canalla no arriba a entendre doncs l’any te 365 dies i no hi ha cap persona que pugi tenir aquesta quantitat de nassos a la cara. El que els nostres infants no saben es que quan diem que “surt l’Home dels Nassos” ens estem referint a qualsevol home del carrer perquè a l’any només li queda un sol dia per cloure’s
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
30 desembre, 2008
La tradició de commemorar els presents oferts a Jesús pels Reis d’Orient es manifesta al segle XII, així al 1164 ens consta com a costum l’obsequi d’un regal entre iguals tot imitant el gest de l’Or, l’Encens i la Mirra. La Festa del 6 de gener pot tenir un origen romà en la prolongació de les citades Saturnalies (des de la segona quinzena de desembre fins a la primera setmana de gener)… d’altra banda podem trobar vestigis d’aquesta festa a l’Amèrica de parla hispana, on fruit de la barbàrie conqueridora celebraven la vigília del 25 de desembre aquesta commemoració després de les irrupcions evangelitzadores; en aquest últim cas els regals imitaven el gest de Déu Pare que obsequia al món al seu propi Fill
Amb el pas del temps trobem que la tradició s’adapta: el 6 de gener la Bruixa Befana -a la península italiana- entra per la xemeneia i desa regals als bons minyons; a Bèlgica, Holanda i França els regals venen de la mà de Sant Nicolau que viatja ara en trineu, ara en burra duent un carretó a besar de paquets; als països escandinaus i germànics és un Gros Avi que ajudat de gnoms i d’altres habitants de somni tragina un sac vermell inesgotable de regals; el món europeu més oriental fa servir a Sant Basili com a portador i al País Vasc podem trobar al gràcil carboner Olentzero que fa les delícies de petits i grans
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
30 desembre, 2008
En aquestes jornades nadalenques s’escenifiquen unes representacions teatrals molt nostres. Les anomenem pastorets o pastorells, a ses illes, i narren de manera modernitzada els antics drames medievals que sonaven cantats en llatí en els actes sacramentals oficiats en aquestes dates de festa a monestirs, esglésies i convents
Són molts els textos en llengua inicial catalana que trobem i daten aproximadament del segle XV fruit de l’acomodació continuada d’antics goigs i demés composicions afins. Ben entrat els segle XVIII el notari Ignasi Plana, prenent les composicions anònimes existents; refondria i publicà uns pastorets que són representats, en les festivitats i vigílies de la tardor hivern, durant quasi un segle amb força èxit fins que en Frederic Soler “Pitarra” els hi donar, en la seva obra, quasi la forma actual
Existeixen però, ja en el segle XX, més d’una seixantena de composicions del gènere inventariades entre les que hi destaquen: “En Garrofa i en Pallanga” (1891) de Pitarra, “L’Estel de Natzaret” (1902) de Ramon Pàmies i “L’Adveniment de l’Infant Jesús” (1916) de Josep Maria Folch i Torrres
Els Pastorets actualment representats beuen de les obres esmentades tenint una preponderància considerable la d’en Folch i Torres tractant tots ells temes com la lluita entre el bé i el mal (encarnada pels enfrontaments entre àngels i dimonis), el nostre món més rústic al voltant d’uns rabadans (Garrofa i Pallanga, Jonàs i Mataties o Lluquet i Rovelló) i les novetats a cal fuster tot cercant aixopluc per a la família
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
Sense comentaris »
29 desembre, 2008
De molt antic es considera que es tracta d’una planta dotada de poders doncs, com la lluna, es manté quasi inalterable durant tot l’any. De color verd, el vesc, esdevé símbol inequívoc de salut i prosperitat a llegendes de procedència celta que ens mostren com antics druides armats amb petites falçs d’or recol·lecten ara aquí, ara una mica més enllà, petits brots d’aquesta planta que un cop assecats esdevenien dons daurats coronats amb perles
Segons la tradició nòrdica aquesta planta s’havia de recollir passat l’estiu i regalar a propis i estanys un cop iniciada l’estació del canvi, es a dir, la tardor; per ésser col·locada a l’entrada de les diferents llars i així allunyar els mals esperits, fet últim que proporcionava un benestar genèric a tota la comunitat. S’explica també que amb l’arribada de la sement, al principi de la primavera, el vesc havia de ser reduït a cendres i llençat bora l’entrada per guarir la terra que sens presenta i que ens ofereix pas a la resta del món en un cercle sense fi derivat de la pròpia vida silvestre de la planta: és l’aliment primordial de certs ocells i alhora trampa natural per a la seva captura
El boix grèvol per la seva banda és la planta estrella de la decoració nadalenca degut a la forma particular de les seves fulles i al color pur dels seus fruits: blanc, groc o vermell. S’introdueix, com en el cas del vesc, de la mà dels ritus celtes simbolitzant la fertilitat de la terra
Degut a l’abús que n’hem fet s’ha convertit en poc temps en una planta protegida al nostre país doncs la comercialització del mateix s’ha de realitzar de manera sostenible, això és, procedent de viver
Es costum utilitzar-lo com a referent d’aquestes festes i el podem trobar a centres, corones, murals, plafons i safates… sent representat en multitud d’objectes com ara adhesius, targetes nadalenques o teixits
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques |
1 Comentari »
