Nova dècada…

Bon any a tots/tes!!!

Ah! i…. que us portin força regals!!!.

 http://www.edu365.cat/nadal/reis/index.htm

http://www.reismags.cat/carta_reis

http://www.bcn.cat/nadal/ca/   (anar al link arriben els Reis)

Des d’aquí volem donar les gracies, a l’equip del programa, per escollir-nos i reflectir els nostres ja llargs 12 anys de feina i presència Nadalenca.

Podeu veure el reportatge en el mateix blog del programa.

solucions als dies 1 i 2/I, els emissaris, les llums dels carrers i l’Avet de Nadal

Els Reis d’Orient n’eren tres i cadascun d’una raça doncs representen els diferents avantpassats del món conegut llavors (segle I): europeus, orientals i africans
Hem d’apreciar també que les edats del mateixos assenyalen parts de la vida natural de les persones: el jove Baltasar, l’adult i ros Gaspar i l’ancià Melcior

Cal recordar ara que aquests científics, savis i astrònoms portaren a Jesús els següents pressents:
a. Or: Melcior honora a Jesús com un personatge de natura reial
b. Encens: Gaspar l’ofereix símbol de la natura divina
c. Mirra: Baltasar la porta com a imatge del que més tard, amb la unció, succeirà

< feu d’endevina o mag per poder-ho solucionar >

Sonen timbals, ja són aquí;

els més petits han de dormir… De qui parlem?

Els seus orígens es remunten al poble centreamericà dels asteques que la utilitzaven com a planta remeiera casolana contra la febre. De fet no guaria però la creença deia que si podia tintar el cotó o la llana, què no faria amb el dolor!

Com la dita ens marca “la ponsètia floreix pel Nadal i el crisantem per difunts”… però degut al canvi climàtic això no és del tot cert; haurem tots plegats de revisar les nostres dites i restaurar les seves tradicions doncs, pel que sembla, ho tenim magre

Tres qüestions a tenir present per conservar-la:
Necessita força escalfor, no la traieu al carrer indiscriminadament. Que el veïnat vegi que la teniu però no goseu fer-ne ostentació si la voleu viva
No li cal per viure molta aigua, no la regueu amb excés; podríeu fer-la malbé
Cal trasplantar-la, com diuen les avies, després de Reis a una jardinera o parterre força gran dotant-la d’espai, terra nova y compost

Els forners de les nostres contrades, que exerciren durant força temps de Pare Nadal tot cobrint necessitats bàsiques, eren els encarregats d’obsequiar a tots plegats amb el productes derivats de la seva matèria primera, el blat fet farina: pa, coques, llevat o pasta… Els nens, a canvi, havien de recitar unes dècimes o poema festiu altament nadalenc per poder-se’l emportar -no cal dir que fou un pretext per fer comunitat tot tenint cura uns dels altres

Se sap que una de les primeres felicitacions impreses del món fou editada a Barcelona, l’any 1831, per la inventiva de la vídua de Brusi i Fills, destinada als seus repartidors del “Diario de Barcelona”. No fa pas massa anys, el carters, escombriaires i altres membres de serveis públics donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. En una cara hi figurava un dibuix de la feina que desenvolupaven i en l’altre hi havia una poesia característica de llur tasca amb la felicitació pròpia corresponent

Segons la llegenda italiana el massapà va néixer de la necessitat de fabricar un tipus de pa diferent que pugnés contra la fam del moment, així doncs el trobem fet d’ametlles triturades i sucre -productes amb superàvit a la regió en aquell moment

Una altra història reflecteix que l’anomenat pa de Sant Marc va ser una invenció del gremi de pastissers italians per fer-lo servir con a moneda de bescanvi amb comerciants estrangers vinguts del centre d’Europa: massapà per gra de blat -doncs les continues plagues els deixaren sense aquesta matèria primera. Enfrontada a l’anterior versió trobem les cròniques de la ciutat de Toledo que ens expliquen com les monges del convent de Sant Clement (en el 1212) van començar a fabricar-ne per poder alimentar les tropes que lluitaven contra els àrabs amb Alfons VIII de Castella al davant, altres interpretacions ens col·loquen sota la visió de ser un aliment vingut de mar enllà amb els pobles més refinats com ara l’àrab o el jueu

Un dels dolços centrals d’aquestes dates és el torró que durant un temps fou defensat per la regió italiana de Cremona com a sèu del seu natalici, cosa poc probable doncs estudis posteriors el situen a la península ibèrica sent els àrabs els seus portadors tot instal·lant un focus neuràlgic de producció a la localitat llevantina de Xixona en el 1603

Una de les activitats que TotNadal oferia cada any, era l’enviament de receptes per part dels internautes. En l’edició d’aquest any no ha estat possible portar-ho a la pràctica, però hem recollit totes les receptes de les edicions anteriors fent un Receptari, que podeu descarregar clicant aquí (és un arxiu PDF de 1,25 Mb).
Carn, peix, amanides, torrons… no ho dubteu trobareu receptes interessants.
Bon profit!