4 gener, 2009

El massapà i el torró

El massapà per altra banda ja se’l coneix ben entrat el segle tercer abans de Crist. Els grecs, segons cròniques d’Asquestrando, parlen d’unes pastes fines elaborades amb ametlles i mel; Roma també les desenvolupa però no serà fins al segle XVI que dues ciutats rivalitzarien seriosament per la seva paternitat: Venècia i Toledo

Segons la llegenda italiana el massapà va néixer de la necessitat de fabricar un tipus de pa diferent que pugnés contra la fam del moment, així doncs el trobem fet d’ametlles triturades i sucre -productes amb superàvit a la regió en aquell moment

Una altra història reflecteix que l’anomenat pa de Sant Marc va ser una invenció del gremi de pastissers italians per fer-lo servir con a moneda de bescanvi amb comerciants estrangers vinguts del centre d’Europa: massapà per gra de blat -doncs les continues plagues els deixaren sense aquesta matèria primera. Enfrontada a l’anterior versió trobem les cròniques de la ciutat de Toledo que ens expliquen com les monges del convent de Sant Clement (en el 1212) van començar a fabricar-ne per poder alimentar les tropes que lluitaven contra els àrabs amb Alfons VIII de Castella al davant, altres interpretacions ens col·loquen sota la visió de ser un aliment vingut de mar enllà amb els pobles més refinats com ara l’àrab o el jueu

Un dels dolços centrals d’aquestes dates és el torró que durant un temps fou defensat per la regió italiana de Cremona com a sèu del seu natalici, cosa poc probable doncs estudis posteriors el situen a la península ibèrica sent els àrabs els seus portadors tot instal·lant un focus neuràlgic de producció a la localitat llevantina de Xixona en el 1603

Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques