2 gener, 2009
L’aguinaldo, les ofrenes anuals i els regals d’empresa
Es troba regulada la paga de l’aguinaldo a la llei 12.840 de 22 de desembre de 1960 on tot patró es compromet a realitzar l’abonament, als seus empleats, d’un sou complementari dins dels deu dies anteriors al 24 de desembre (per sou complementari s’entén la dotzena part del total dels salaris pagats als seus empleats dins dels dotze mesos anteriors a l’u de desembre de cada any). Aquesta disposició des del punt de vista de l’empresa s’ha anat acomodant repetidament per Decret Llei tot observant les revolucions del proletariat europeu des del segle XX… l’origen d’aquesta activitat es remunta al regnat de Ròmul -primer dignatari romà i fundador; fill de Mart, alletat per una lloba i recollit per uns pastors que matà al seu germà bessó Rem i es transfigurà, segons la llegenda, en el déu Quirí (723 aC)-; qui rebé dels seus col·laboradors només començar a regnar unes branques tallades d’un arbre fruiter del bosc de la deessa sabina Strenia que rebia culte, en el solstici d’hivern, per ser donant de salut i de bona sort
Aquest fet es repetí cada primer d’any reben el nom d’strena (etimològicament “en aquest any”) com a senyal de bon auguri que, amb el temps, evolucionar cap a regals i dons molt més sofisticats: de natura tributària o bé donativa -en el primer cas de la vila cap a la cort i en el segon de la cort cap al vassallatge: per Nadal, qui res no estrena (porta implícit l’acte del regal; qui res no regala), res no val
Com hem vist el dret romà es manté a l’actualitat laboral del nostre món desenvolupat peró, l’acció popular i tradicional del conegut aguinaldo, també ens arriba a l’àmbit més familiar on padrins i avis ofereixen un regal menor al seu fillol poc després d’haver realitzat una acció cultural, més o menys enginyosa, al dinar de Nadal: recitar algun vers d’un poema conegut, representar una part d’una funció teatral o delectar-nos amb una nadala
En un àmbit similar d’acció i a mig camí entre l’activitat romana inicial i la familiar hem de situar el conegut regal d’empresa, on els propietaris obsequien als seus empleats amb un present en forma de panera, lot, participació o postal; costum que any rere any perd més adeptes doncs es pren com un dret adquirit del treballador i no com un detall de prosperitat i concòrdia de l’empresari. Fet documentat en el segle XIV quan funcionaris que desenvolupaven la seva tasca al Consell de Cent rebien unes estrenes formades pels esmentats dons
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques