1 gener, 2009
El Cap d’Any… ens fa ballar el cap
Nosaltres, fruit de la quotidianitat i dintre de la nostra cultura romànica no trobem dificultat en veure que hi ha força coses que tenen dos començaments, o millor dit; dos caps… doncs popularment “el cap” por ser anomenat extrem, punta o final d’alguna cosa designada de forma genèrica: de cap a cap, o d’un extrem a l’altre; això és, en la seva totalitat. Vist aquest matís ambigu i capriciós de la gramàtica catalana trobem que la festa del primer dia de l’any també s’anomena Cap d’Any o Ninou
Aquesta data, la del dia 1 de gener, tradicionalment era la que iniciava l’anada i vinguda dels emissaris de ses majestats els Reis d’Orient… el Patge Gregori i demés ambaixadors van de cap rebent i portant noves, cartes d’infants i grans que han de ser recollides, carretejades i rellegides pels tres insignes; portadores d’il·lusions i desitjos en forma de regal o do sense igual -hi ha però força indrets de la nostra geografia on l’ambaixador dels monarques ja recull cartes doncs, durant la jornada de Sant Esteve, realitzà la seva aparició en una particular posada en escena: helicòpter, camell, cavall, vaixell o talment portat en carrossa
“Per Ninou, un pas de bou” segons els calendaris que contemplem aquesta data és variada doncs els inicis de l’any no coincideixen -del solstici d’hivern o de l’equinocci de primavera. El que és permanent i immutable en tots ells son els desitjos venturosos que duem tot tancant la porta de l’any que es clou i les bones intencions dipositades en esperances que ens encoratgen per, novament i sense remissió, envestir allò “d’any nou, vida nova”, o l’altrament sentit “aquest any començo…” i de fet sí que amb el tant esmerat trànsit iniciem sorts, intencions, amors i saluts que queden com a ferm propòsit; designi que ningú sap si complirem abans del pròxim Cap d’Any tot esperant, per a tots, que els mateixos no se’n vagin amb “bon vent i barca nova”… doncs si l’entrada del mateix no ens ha de proveir que, pel cap curt, no ens tregui res!
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques