31 desembre, 2008
El 31 de desembre
Des del Imperi Romà trobem que el mes de gener està dedicat a Janus -divinitat amb dues cares oposades per l’edat, una vella i una altra de jove- i és per això que preparaven la seva entrada amb un festeig digne d’emperadors on s’hi convidava a tothom a gaudir-ne… era freqüent el intercanvi de productes dolços amb fruits impregnats amb mel com dàtils o figues per fer passar l’amargor de l’any que acomiadaven i entrar amb dolçor al que havien d’estrenar. La tradició romana s’acomoda i amb el pas del temps es recupera al vell continent on, amb la mateixa finalitat venturosa, van començar a servir-se llegums com a últim àpat per propiciar la prosperitat econòmica de l’any que s’iniciava. Ven entrada l’Edat Mitjana, l’Església, va provar d’oposar-se a les antigues costums però no va aconseguir extirpar-les de l’atmosfera popular… així doncs quedà com a últim reducte pagà de les festes nadalenques aquesta renovació d’intencions que duem a terme l’últim dia de l’any
D’igual manera un gest que trobem aquesta mateixa nit és el de prendre dotze grans de raïm coincidint amb el sonar de les dotze campanades que anuncien la fi de l’any. És una tradició d’inicis del segle XX i ens duria a pensar que els motius són plenament econòmics doncs es devien a unes excedències de raïm que calien ser consumides
La verema d’aleshores, sent abundant i copiosa, havia de ser esgotada en un període de temps ben curt, cosa impulsada pels mateixos vinyataires tot creant una benaurada sortida d’any i una entrada cap a un altre ple de bones intencions i ventures
Un altre personatge a voltes sinistre que trobem al finalitzar l’any, concretament l’últim dia del mateix, és l’Home dels Nassos que duu tants nassos com dies l’any… joc de paraules que la canalla no arriba a entendre doncs l’any te 365 dies i no hi ha cap persona que pugi tenir aquesta quantitat de nassos a la cara. El que els nostres infants no saben es que quan diem que “surt l’Home dels Nassos” ens estem referint a qualsevol home del carrer perquè a l’any només li queda un sol dia per cloure’s
Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques