29 desembre, 2008

Del vesc i el boix grèvol

De molt antic es considera que es tracta d’una planta dotada de poders doncs, com la lluna, es manté quasi inalterable durant tot l’any. De color verd, el vesc, esdevé símbol inequívoc de salut i prosperitat a llegendes de procedència celta que ens mostren com antics druides armats amb petites falçs d’or recol·lecten ara aquí, ara una mica més enllà, petits brots d’aquesta planta que un cop assecats esdevenien dons daurats coronats amb perles

Segons la tradició nòrdica aquesta planta s’havia de recollir passat l’estiu i regalar a propis i estanys un cop iniciada l’estació del canvi, es a dir, la tardor; per ésser col·locada a l’entrada de les diferents llars i així allunyar els mals esperits, fet últim que proporcionava un benestar genèric a tota la comunitat. S’explica també que amb l’arribada de la sement, al principi de la primavera, el vesc havia de ser reduït a cendres i llençat bora l’entrada per guarir la terra que sens presenta i que ens ofereix pas a la resta del món en un cercle sense fi derivat de la pròpia vida silvestre de la planta: és l’aliment primordial de certs ocells i alhora trampa natural per a la seva captura

El boix grèvol  per la seva banda és la planta estrella de la decoració nadalenca degut a la forma particular de les seves fulles i al color pur dels seus fruits: blanc, groc o vermell. S’introdueix, com en el cas del vesc, de la mà dels ritus celtes simbolitzant la fertilitat de la terra

Degut a l’abús que n’hem fet s’ha convertit en poc temps en una planta protegida al nostre país doncs la comercialització del mateix s’ha de realitzar de manera sostenible, això és, procedent de viver

Es costum utilitzar-lo com a referent d’aquestes festes i el podem trobar a centres, corones, murals, plafons i safates… sent representat en multitud d’objectes com ara adhesius, targetes nadalenques o teixits

Publicat per Francesc dins de: Tradicions nadalenques